Hauria de fer-se un esforç major per convèncer als llauradors dels beneficis per a ells i el seu negoci del pla de protecció de l’horta (PATH), cosa que no ha aconseguit de moment un procés de participació que no els ha fet sentir com el que son, el principals protagonistes, posant-los en molts casos al mateix nivell que qui va a l’horta a passejar, a l’hora d’informar-los o de demanar-los opinió.

Eixa falta de tacte ha posat en contra de principi als que, hem de recordar, son els propietaris de l’horta. Que lògicament no van a renunciar a cap benefici a canvi de res però que a més, si no es fa alguna cosa, directament no entraran en cap negociació.

Per desgràcia alguns governs municipals com el d’Alboraia han aprofitat per a posicionar-se en contra del pla, cara a la galeria això si, en defensa dels seus propis interessos urbanístics, fent gala del populisme més hipòcrita i agreujant la situació.

Al pla de protecció pot ser li falta definir una seqüència lògica d’aplicació, ajornar les actuacions urbanístiques i el desenvolupament d’infraestructures a la zona potencialment protegible primer per a aplicar les mesures de via viabilitat després i finalment protegir, permetria vore als llauradors els beneficis abans d’enfrontar-se al que ara no més representa per a ells una renuncia sobre el que es seu, en benefici d’una societat que no fa res per ells ni per l’horta.


Enric Carbonell
Secretari Comarcal de L’Horta Nord