Divendres que ve, 21 de novembre de 2008 a les 19:30h a l’auditori de l’ajuntament, es presenta un llibre especial per al nostre poble, el primer estudi més o menys seriós sobre la seua història. És el resultat de dues beques d’investigació convocades per l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell
Quan per fi, el treball és editat, alguns veïns i veïnes ens hem quedat amb els ulls com a plats. L’única llengua amb què s’ha publicat és en castellà!

Per què? La resposta de l’Alcaldessa del poble, com sempre, és tirar pilotes fora: que ha segut un consell de redacció qui ho ha decidit, que l’autora ho havia redactat en castellà, que només es podia fer en una llengua però que la salutació de l’alcaldessa està bilingüe.

Després d’aquesta explicació tan clara, ens han entrat ganes de preguntar-li: Senyora Alcaldessa, el valencià, segons vosté, per a què val? Ja fa temps que no l’utilitza per als butlletins del seu partit (PSOE), ni per als cartells informatius de l’Ajuntament, ni per actualitzar la web municipal, ni per a les intervencions dels regidors del seu partit -només vosté l’utilitza amb normalitat- i ara tampoc és útil per redactar la història del poble. Per a què val el valencià senyora Vicentica? Per a parlar amb les veïnes? Per a comprar en algunes tendes? Per a aprovar el mitjà de la Junta Qualificadora? Per a fer poemes a la geperudeta i representar sainets?

Enguany, que celebrem els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, una llei de mínims que no s’ha desenvolupat ni de bon tros ni amb governs socialistes ni amb governs populars, els habitants de Bonrepòs i Mirambell no podrem ni llegir la història del poble en la nostra llengua, la nostra memòria col·lectiva estarà escrita només en castellà. El PSOE ha tornat una lliçó de compromís amb la nostra cultura, els xiquets i xiquetes de l’escola sabran que l’única llengua de la cultura és el castellà. “Una Mirada al Pasado”, el títol no pot ser més il·lustratiu.

Rosella Antolí Santolària