El secretari de Política Econòmica del BLOC, Rafael Beneyto, ha publicat en el diari Levante un article en què dissecciona i analitza el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat. Aquest dilluns el grup parlamentari del Compromís ha defensat una esmena a la totalitat a aquest projecte de llei.
El Consell administrarà l’any 2009 una xifra important de recursos, més de 16.000 milions d’euros, aproximadament el 16 % del PIB valencià, i sembla que no és conscient que té que fer front a la crisi econòmica.
El projecte de pressupostos presentat pel Consell a les Corts valencianes és poc seriós. Inclou una previsió d’augment del PIB (1%), la mateixa que utilitza el Govern central, excessivament optimista i poc creïble. Incomprensiblement no figura als pressupostos cap previsió sobre la xifra de desocupats per a l’any 2009 (taxa d’atur a l’EPA de l’11,33% a setembre de 2008 i previsió de pujar per damunt del 15%), ni tampoc contempla cap programa per a fer front a la crisi econòmica.
La previsió de recaptació per impostos sobre la renda i sobre el capital són excessivament optimistes, ja que mostren augments elevats, per damunt de les estimacions màximes d’altres comunitats autònomes. Pel que fa a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, trobem més encertat pressupostar una reducció del 46 %, en línia amb la disminució de la venda d’habitatges, més que la del 28,7 % que inclou el projecte de pressupostos presentat.
Les despeses de personal és la partida que més augmenta als pressupostos (8,7 %), quan al País Valencià la crisi econòmica està destruint ocupació, per la qual cosa cal reforçar l’austeritat a l’administració pública. Resulta incomprensible que el Consell no es propose reduir l’estructura del govern i les despeses del personal de confiança.
No trobem al projecte de pressupostos cap voluntat decidida de dinamització de l’activitat econòmica. Davant la paralització del sector de la construcció no és molt coherent reduir la dotació per al programa de rehabilitació urbana en 20,45 milions d´euros respecte de l’any 2008.
L’activitat logística pot ser un bon suport i a la vegada una alternativa complementaria a la indústria valenciana, per la qual cosa cal apostar per la inversió pública en la xarxa de centres logístics. Tampoc sembla que este siga el criteri del Consell, i al projecte de pressupostos redueixen la dotació per a Ordenació i coordinació del transport terrestre i logística en 5,2 milions d’euros.
El Consell tampoc utilitza els seus pressupostos per a dinamitzar el canvi del model valencià de creixement econòmic. Cal promoure empreses innovadores, però també cal que no desaparega la indústria convencional i el seu entramat comercial, logístic i de serveis en els que es recolza. I tot açò necessita voluntat política d’afrontar-ho i dotació econòmica, la qual cosa no trobem al Govern valencià, ja que a hores d’ara encara no s’ha encetat la redacció d’una llei valenciana de Política Industrial, i si que observem que el Consell redueix la dotació econòmica per a la política industrial en 5,7 milions d’euros i sols augmenta la d’innovació en 3 milions d’euros.
Els recents aiguats que acabem de patir durant el mes d’octubre no han mogut al Consell a presentar uns pressupostos que aposten per reduir els seus efectes devastadors. Així a la majoria de partides de Medi Ambient i Aigua observem una reducció de dotació econòmica respecte de l’any 2008. Passa a sanejament i depuració d’aigües, a gestió i construcció d’infraestructures hidràuliques, etc., que han vist reduïda la seua dotació en un total de 16,5 milions d’euros.
Finalment, no és cert que els pressupostos del Consell per a l’any 2009 tinguen un marcat caràcter social. Tres exemples ho desmenteixen. La dotació per a Sanitat no millora el que la inversió pública per habitant siga la menor de tot l´Estat espanyol, i molt lluny de a la mitjana estatal (300 euros per habitant). El Consell tampoc s’ha destacat per una actitud favorable a l´aplicació de la llei de dependència. És cert també que el govern central va aprovar la llei, però no l´ha dotada amb recursos suficients, però pressupostar l’any 2009 sols 20 milions d’euros més, demostra que seguiran sense reconèixer la majoria de les situacions de dependència de les famílies valencianes. Per últim, el Consell segueix sense voler millorar els ingressos dels jubilats valencians, ja que la pensió mitjana d’un jubilat valencià se situa 150 euros mensuals per baix de la mitjana estatal. I açò s’arregla amb diners i no amb raons.
Al final de tot allò exposat, no trobem cap criteri que justifiquen estos pressupostos. No són creïbles perquè es basen en unes previsions molt optimistes. No són austers perquè no controlen les despeses. No tenen voluntat d’estimular el canvi de model de creixement ni de dinamitzar l’activitat econòmica. No els preocupa ni el medi ambient, ni el recursos naturals. I el marcat caràcter social fa aigua a la sanitat, la dependència i l’ajuda als jubilats. L’alternativa està ara en la voluntat de l’oposició parlamentaria de presentar una proposta més creïble i amb més criteri.