Quan per fi, el treball és editat, alguns veïns i veïnes ens hem quedat amb els ulls com a plats. L’única llengua amb què s’ha publicat és en castellà!
Per què? La resposta de l’Alcaldessa del poble, com sempre, és tirar pilotes fora: que ha segut un consell de redacció qui ho ha decidit, que l’autora ho havia redactat en castellà, que només es podia fer en una llengua però que la salutació de l’alcaldessa està bilingüe.
Després d’aquesta explicació tan clara, ens han entrat ganes de preguntar-li: Senyora Alcaldessa, el valencià, segons vosté, per a què val? Ja fa temps que no l’utilitza per als butlletins del seu partit (PSOE), ni per als cartells informatius de l’Ajuntament, ni per actualitzar la web municipal, ni per a les intervencions dels regidors del seu partit -només vosté l’utilitza amb normalitat- i ara tampoc és útil per redactar la història del poble. Per a què val el valencià senyora Vicentica? Per a parlar amb les veïnes? Per a comprar en algunes tendes? Per a aprovar el mitjà de la Junta Qualificadora? Per a fer poemes a la geperudeta i representar sainets?
Rosella Antolí Santolària